1Q84

Начало книги

A la ràdio del taxi sonava un programa de música clàssica d’una emissora d’FM. Posaven la Sinfonietta de Janacek. No es pot dir que sigui la música ideal per escoltar a dins d’un taxi aturat enmig d’un embús de trànsit. Tampoc no semblava pas que el taxista hi parés especialment l’orella; l’home, de mitjana edat, es limitava a contemplar la filera ininterrompuda de cotxes que tenia al davant sense badar boca, com un vell pescador que, plantat a la proa de la barca, intentés interpretar els sinistres senyals de la marea. L’Aomame escoltava la música ben recolzada al seient del darrere, amb els ulls mig aclucats.

¿Quantes persones hi deu haver, al món, que així que senten el començament de la Sinfonietta de Janacek siguin capaces d’endevinar de quina peça es tracta? Segurament, en total deuen ser entre «molt poques» i «gairebé cap». Resulta, però, que l’Aomame sí, que n’era capaç.

Janacek va escriure aquesta petita simfonia l’any 1926. El moviment inicial va ser creat originalment com a fanfara per a una trobada esportiva. L’Aomame va imaginar-se com devia ser Txecoslovàquia l’any 1926: acabada la Primera Guerra Mundial, per fi s’havia alliberat del llarg domini de la dinastia dels Habsburg, i la gent bevia cervesa Pielsen als cafès, fabricava metralladores realment impressionants i efectives i assaboria el breu període de pau que visitava el centre d’Europa. Malauradament, Franz Kafka havia deixat el món feia dos anys. No faltava gaire temps perquè Hitler sorgís del no-res i devorés aquell país tan bell i acollidor en un obrir i tancar d’ulls, però en aquell moment ningú no sospitava, encara, que pogués arribar a passar una cosa tan terrible; potser el més important que ens ensenya la història és allò de «llavors ningú no sabia què passaria, després».

Читать дальше →